Vaig créixer en un poble petit, en una casa tocant al riu Ebre, plena sempre de gent gran, mitjana i petita que escampaven històries a totes hores. A col·legi teníem un garrofer immens on ens empinàvem a l’hora del pati.
Fa molts anys que observo els parlants de català. I fa poc més d’una dècada que m’he posat a escriure les meues reflexions, per pura necessitat de deglució de tantes percepcions acumulades.
Visc al Garraf des de fa més de tres dècades. Treballo com a dinamitzadora lingüística a prop d’un mercat municipal i soc membre del col·lectiu poètic RIMS. Escric per a recordar.
