Edèn

Com arrelar en un desert al bell mig de la vida

Encertar una lectura enmig del mercat editorial trepidant en què estem immersos constitueix una proesa. Llegim en català i en qualsevol llengua que ens facen accessible a través de la bona faena dels traductors. Però assaborir bona literatura continua sent un prodigi.

Aquest mes he llegit una novel·la d’un autor búlgar, El refugi del temps, i una altra d’una autora islandesa, Edèn. Bones traduccions de llengües europees exòtiques i distants de la nostra. Quin luxe quan això passa!

Em vaig comprar la novel·la d’Audur Ava Ólafsdóttir perquè me la va recomanar un antic company de faena i lector de gustos refinats. I m’ha agradat tant que planto aquest esqueix aquí perquè se’l face seu algun esperit erm de paraules.

Edèn explica una història des d’un cul de món, on impacten igualment tots els desastres que genera la nostra espècie a escala global. Només en dues-centes nou pàgines s’albiren migracions humanes i animals diverses i, alhora, empelts naturals en llocs inhòspits. De l’estructura, m’apareix un element altament decoratiu cadascuna de les frases amb què se’ns presenten les petites seccions, que van cabdellant una volta més al relat.

He xalat molt llegint totes les seqüències d’unes vides antiheroïnes. I per damunt de tot, m’han embadocat els jocs imprevisibles de l’Alba amb les paraules que caça al vol. La protagonista, especialista en llengües amenaçades i en etimologia, escampa l’amor i l’interès per la llengua als profans del seu voltant. I justament aquest punt de l’argument m’ha resultat d’allò més familiar.

Llegiu-la, a més, si voleu ser testimonis sobre com s’arrela en un desert al bell mig de la vida.


Comentaris

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *